En el seu llibre, vostè denuncia un dèficit democràtic important i una absència de normalitat real a Catalunya. Ens van aixecar la camisa durant la transició?

«Algú analitza l’entrada en el nou mil.lenni com una consolidació de la democràcia. Si això que vivim és consolidació, anem per molt mal camí. Hi ha una absoluta falta de normalitat i d’igualtat per als catalans. Estem en una casa en la qual un amo exterior regula la calefacció i hem de viure a una temperatura que ni ens convé ni hem decidit.»

Hi ha partits que volen “refundar”  el catalanisme polític i d’altres simplement se’l fan seu.

 

“Hi ha una disfunció entre l’àmbit cultureta i el país real. Caldria un gran congrés sobre l’efectivitat del catalanisme, perquè ara per ara es basa en un discurs poètic, actituds a la defensiva, deficiència comunicativa i actes interns gratificadors.”

 

La veu possible, una Catalunya independent?

«De més verdes n’han madurat. A Eslovènia, el 1989, ningú perdia el son per la independència. I aquí hi ha un 36 per cent de persones que la veuen bé. Ara bé, sense lluita no s’aconsegueix res».

 

Vía: El Punt, 12.10.08