MANIFESTO  LLENGUAS MUDAS = LLENGUAS MORTAS

1982-2008: 26 ans de desidia

Dende que el primé Estatuto d’Autonomía ba reconeixé l’esistenzia d’una realidat llinguistica pllural a Aragón, pasán  per las posteriors modificazions de 1996 y 2007, los ziudadans aragoneses y espezialmén los que charrán n’aragonés y catalán hen estau esperán sin resultau que la dignificazión y l’uso publlico de las nuestras llenguas tenisen un marco llegal adecuau y michos educatius y de comunicazión qu’asegurasen la suya superbibencia futura. 

Con tot ixo, entre i-yes y torna-yes, promesas y embustes, esperanzas bazías y frustrazions, los diferens gobernos que n’abiu a Aragón han optau per llimita-se a guardá las aparienzias con uns pocs gestos ta mantenir-se a la inaczión mes absoluta con cualsiquier desincusa.

Fé pollitica llinguistica significa tení el coraje d’abordá la realidá y de fe que los intereses de toz se feigan compatiblles en una sociedá uberta y tolerán, no amagase atrás de los probllemas y queda-se esperán a que se hi perda el nuestro patrimonio llinguistico ta no tení que ocupa-se d’el. Nusatr@s los ziudadans que charrán una llengua aragonesa distinta del castellán, hen de dí que din a los poders que mos gobernan que ya ñay prou, que é ora d’ocupar-se d’una begada per totas d’ista minoría que é el soporte d’un patrimonio viu d’Aragón y que mereze tení un puesto baixo’l sol. Ta bibí y sobrebibí al marco de la tolerancia y llibertá que hasta ara se mos ha negau.  PROU YA DE DESIDIA!! PROU DE LLENGUAS MUDAS!! LLEY DE LLENGUAS YA!!  ACUDE A LA CONZENTRACION SILENZIOSA QUE TENDRÁ LLUGÁ EL DÍA 23 DE ABRIL, A LAS 12 DE LA MEDIODÍADA, ENFRÉN A LA ENTRADA PRINZIPAL DEL PALAZIO PIGNATELLI (GLLORIETA JOSE AZNAREZ) , A ON ACUDIRÁN LOS NUESTROS MANDATARIOS TA UN ACTO OFIZIAL A LAS 12,30 IREN VESTIUS DE LLUTO TA LA INMINÉN MUERTE DE LAS NUESTRAS LLENGUAS IREN CON LA BOCA TAPADA CON ESBARADRAPO QUE SUMINISTRARÉN, TA QUE BEIGAN EL SILLENCIO AL QUE MOS CONDENAN

(Al finalizá l’acto iren al parque de Orién, a la festa alternatiba del Día d’Aragón, ta confraternizá con totas las entidaz que se solidarizan con nusatros y que han posau allí puestos ta que minchén y beban chuntos per un Aragón con drechos llinguisticos ta toz)

LLENGÜES MUDES = LLENGÜES MORTES

1982-2008: 26 anys de desídia

Des que el primer Estatut d’Autonomia va reconèixer l’existència d’una realitat lingüística plural a l’Aragó i fins a les posteriors modificacions de 1996 i 2007, els ciutadans i ciutadanes aragonesos, especialment els parlants d’aragonès i de català, hem estat esperant debades que la dignificació i l’ús públic de les nostres llengües tingués un marc legal adequat i mitjans educatius i de comunicació que n’asseguressen la supervivència futura.

Tot i això, entre anades i tornades, promeses i enganys, esperances buides i frustracions, els diferents governs que hi ha hagut a l’Aragó han optat per limitar-se a guardar les aparences amb uns gestos per a mantenir-se en la inacció més absoluta amb qualsevol excusa.

Fer política lingüística significa tindre el coratge d’abordar la realitat i de fer que els interessos de tothom es facen compatibles en una societat oberta i tolerant, sense amagar-se darrere dels problemes i sense quedar-se esperant a que es perda el nostre patrimoni lingüístic perquè ja no calga ocupar-se’n. Nosaltres, els ciutadans i ciutadanes d’Aragó que parlem una llengua aragonesa diferent del castellà, hem de dir i diem als poders que ens governen que ja n’hi ha prou, que és hora de ocupar-se d’ una vegada per totes d’esta minoria que és el suport d’un patrimoni viu d’Aragó que mereix tindre un lloc davall del sol, per a viure i sobreviure en el marc de tolerància i llibertat que fins ara ens ha estat negat.

PROU DE DEIXADESA! PROU DE LLENGÜES MUDES! LLEI DE LLENGÜES ARA MATEIX!

VINE A LA CONCENTRACIÓ SILENCIOSA QUE TINDRÀ LLOC EL PROPER 23 D’ABRIL, A LES 12 DEL MIGDIA, DAVANT LA ENTRADA PRINCIPAL DEL PALAU (GLORIETA JOSÉ AZNÁREZ), ON ACUDIRAN ELS NOSTRES MANDATARIS PER A UN ACTE OFICIAL A LES 12,30

ANIREM VESTITS DE DOL PER LA MORT IMMINENT DE LES NOSTRES LLENGÜES, ANIREM AMB LA BOCA TAPADA PERQUÈ VEGEN EL SILENCI A QUÈ ENS CONDEMNEN

(En acabat de l’acte anirem al Parc d’Orient, a la festa alternativa del Dia d’Aragó, per a confraternitzar amb totes les entitats que es solidaritzem amb nosaltres i que hi han posat paradetes perquè mengem i beguem junts, per un Aragó amb drets lingüístics per a tothom).